"No es pot pretendre arreglar les finances públiques per la via de l'Església"

Be, primer faria falta llegir aquest petit article
http://www.ara.cat/politica/Rubalcaba-Ros-Rajoy-creences-lEsglesia_0_708529267.html

Un cop informats es pot passar a comentar.

De Rubalcaba nomes diré que els altres tenen raó, parlar es molt fàcil i van tenir temps de sobres per canviar el que volguessin... però no ho van fer...

De Rajoy que dir... res que no esperéssim. Tot i que es una vergonya que en una època en que tots els ciutadans s’han d’apretar el cinturó, no li sembli necessari fer que l’Església també se l’estrenyi una mica.

En Ros, l’assumpte ja es mes preocupant, donat que si menteix per defensar els seus amiguets de l’Esglesia ja no te perdó de Deu (si, ho he fet, pegueu-me). Com pot dir que partits polítics no paguen IBI si Rubalcaba ha presentat un document que acreditava que si? O es que Rubalcaba ha falsificat un document nomes per quedar be en una entrevista? Perquè prefereixo pensar que si això fos així, es destaparia de seguida.

A Ros li faig la mateixa critica que a Rajoy. Que vol dir amb que l’Esglesia no es toca? Com podem permetre que paraules com ara "no es pot pretendre arreglar les finances públiques per la via de l'Església" no li surtin cares, quant el que NO es pot pretendre es arreglar les finances amb retallades en educació, cultura i sanitat. La religió no es un article de primera necessitat (que cadascú es pagui la seva droga). La educació i la sanitat si que ho son.

Però en el fons es millor així, tenir un poble inculte, i temorós de la mort, que salti als braços de Deu (o del futbol, però si es Deu, millor que millor, no Ros?) per refugiar-se de tots els mals que l’afligeixen i deixin de pensar en tonteries com ara la política o la realitat que els envolta. Això que ho deixin en mans de  la aristocràcia millor, que per alguna cosa tenen mes diners. Perquè son mes llestos es clar. Vivim en una societat on el que es pobre es ruc, perquè no sap veure les oportunitats que l’envolten i que el farien ric, i on el ric es llest, perquè sap aprofitar aquestes oportunitats (encara que sigui passant per sobre de qui sigui).